He de reconeixer que em vaig equivocar al agafar aquest llibre, pensava que es tractava d'una altre cosa i no d'unes memories tan focalitzades en un "ambient" gironi que, segurament per falta de cultura, me's una mica llunyà.
El llibre va i ve, no es tracta d'una narració cronològica ja que avança i retrocedeix com li dona la gana i te alguns passatges que estan bastant be, retrata molt fidelment com es vivia als estius de la postguerra des dels ulls d'un nen, sense pensar en els problemes que aquella situacio comportava, parla de la manera de pensar, de viure, d'entendre la vida d'un jove enamorat del tros de mar que cada estiu (de tres mesos) tenia devant seu nomes per a ell.
Tambe retrata anys d'estudi en un internat on més que destacar la duressa d'aquelles institucions (que tambe ho fa) ens mostra com se les ingeniaven per passar.ho el millor possible.
Finalment ens relata els principis de la seva vida laboral com a corresponsal a Paris i algun passatge luctuos de la mort d'algun germà.
Son unes memories agradables, no entra mai en confrontació en res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada