Potser si que aquesta dona te obres de teatre molt bones i s'ha guanyat un lloc entre la gent del teatre, pero no crec que sigui per aquesta obra, la vaig trobar coixa, que enceta molts temes i no n'acaba cap, que et fa ballar una mica anant d'una banda a l'altre sense gaire sentit.
L'argument gira entorn a cinc actors que preparen una obra, els troços que veiem de l'obra retraten els topics de les relacions familiars (els cinc estan units familiarment), la solitud, els amors, els odis, el mal que fa el pas del temps, les costums,... tot aixó es veu intorromput de tant en tant pels comentaris que fan els propis actors que enmig de l'assaig l'aturen i parlen de les seves vivencies com a actors.
Aquest anar i venir de l'obra a la realitat esta ben plantejat ja que en tot moment saps on ets, si dins l'obra o l'actor esta parlant de les seves vivencies en aquest ofici, pero aquest plantejament "bipolar" fa que els temes es plantejin i es deixin sobre l'escenari sense més ni més, que pensis que l'obra assajada nomes es un recurs quan en realitat es gairabé l'obra en si, no se, em vaig quedar una mica perplexe d'un plantejament que surt del no res i no et porta a enlloc.
No m'atreveix-ho a qualificar-la, sincerament em va deixar sense opinió (potser aquest es el quid de l'obra...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada