Són 3 contes que, segons el seu propi autor indica a la introducció, han estat escrits en etapes diferents de la seva vida i tenen en comú que tracten sobre personatges diguem-ne peculiars... (no sé jo si sants és la millor definició)
Són fidels al estil de Mendoza, és a dir, barreja d'històries suposadament serioses i trascendentals amb una ironia i paròdia que les converteixen en inversemblants.
No obstant no crec que sigui ni de lluny dels seus millors llibres, encara que vaig passar una estona entretinguda llegint-lo i, sobretot, em va animar a rellegir un dels que em resulten més divertits “El misterio de la cripta embrujada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada