Sempre m'han agradat els discs de versions i dissabnte vaig tenir oportunitat d'escoltar aquest que, per mi, tenia un cert interes, ja que en Llach m'agrada molt.
La desil.lusió va ser total, en Llach es en Llach i si no hi ha la seva veu, el seu sentiment, la seva manera de dir el que diu,... no sona igual, potser hi ha algu que pogui crear una atmosfera semblant a en llach pero aquest no es el Manu Guix, sencillament, destrossa les cançons, els hi dona un ritme, unes trompetes, uns pretessos aires de jazz que no enganxen amb cap canço.
Un disc dolent, per oblidar, crec que fet nomes per guanyar diners aprofitant que aquest personatge es professor a OT (ara entenc moltes coses...), suposo que per aixó mateix vol maquillar les cançons amb uns colors que no peguen gens, cançons tristes cantades alegrement, trompetes i mes trompetes...
MOLT DOLENT!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada