Pot un actor durant mes de dues hores sorprende't, divertir-te, fer-te pensar, tenir-te enganxat a una cadira i tot aixó estant ell sol dalt d'un escenari només acompanyat d'una caixa?
Sergi Lopez ho aconsegueix, un gran monoleg partit en tres parts (molt ben combinades entre si) on ell fa tots el papers de l'auca, sense disfrassos ni canvis de veu, sencillament i encara que sembli vulgar "per la patilla", amb simples moviments sobre l'escenari, dirigint la resposta a qui el pregunta (ell mateix) i entre risa i risa, fent pensar sobre si som iguals, som diferents, som iguals pero diferents o som diferents essent iguals.
Una segona part delirant (per mi la millor) on alguna cosa cilindrica intenta entrar per tots el forats d'un igual pero que es diferent malgrat sigui, en el fons, igual (sense donar ni noms ni gognoms)
I finalment una 3a part on tots els iguals som, en segons que, molt i molt diferents (i aqui hi incloem la part critica a la politica actual i ho barregem amb en Millet i amb els del cas pretória i en dona un final molt bo)
Un gran actor, decobert ara en la seva faceta cómica i de cantant (bastant dolent com ell mateix reconeix), un espectacle totalment recomenable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada