Ja se que l'oriol va fer una entrada d'aquest llibre fa uns mesos, pero he volgut fer-na una de nova jo (sense saber si ell l'ha acabat) per donar la meva opinió.
Per mi Auster es un dels grans escritors que corren pel món i llibre a llibre m'ho demostra. Histories simples, que no tenen més enllà, que es poden resumir en un parell de fulls, ell les estira i en treu una gran novel.la, no es fa en absolut pesat, es més, pàgina a pàgina et va atrapant, et fa agafar ganes de continuar, de saber que passarà després.
Aqui la historia te un principi tant sumament trisi que penses que el llibre serà un rotllo, un professor de literatura plora la mort de la seva dona i els seus fills i es tanca en ell mateix, fins que un dia una pelicul.la muda que mig veu a la tele el fa somriure i decideix estudiar i profunditzar sobre aquest actor, totalment desconegut; una cosa el porta a l'altre i una novel.la, que considero partint d'aquest escuet argument pot semblar una pallissa es converteix, per a mi, en una gran novel.la que t'atrapa full a full.
Per acabar nomes diré que aquest llibre m'ha fet deixar de veure la gran serie a la que tambe estic enganxat, "Perdidos", cito aixó només com a exemple del que suposa per a mi un llibre d'en Paul Auster.
Ara s'em crea un dilema, no se si continuar "Perdidos" o enganxar-me en un altre llibre d'aquest gran autor (de fet ja el tinc comprat i tot "La noche del oráculo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada