Despres de llegir, fa uns anys, un llibre d'ell anomenat "contranatura" em va caure a les mans aquest i vaig pensar que el mateix autor deuria tenir un estil i una manera d'explicar coses similar; doncs no, aquest llibre es molt complicat de llegir, l'autor utilitza una serie d'arguments lingüistics que, particularment, fa que la lectura sigui avorrida, cansina, costa molt d'entrar-hi i es molt fàcil abandonar-lo.
La sinopsis ens porta a diferents mons, diferents personatges que acaben confluint tots en un mateix lloc i amb un mateix personatge, tots arroseguen una serie de penes, son personatges atormentats, incompresos, foscos, tene problemes que, a principis de segle XX (epoca de la novel.la) podien semblar quasi insalvables, problemes que l'autor i dona voltes i mes voltes, els explica per devant, darrera, esquerra, dreta, per amunt, per avall amb un llenguatge i uns recursos lingüistics que el fan poc entenedor, parlant clar, se'n va per "los cerros de Ubeda" amb una facilitat pasmosa que fa el llibre molt dificil de llegir. Tots aquests personatges confluiexen sota el paraïgues protector d'una especie de mecenes, d'un home ric que sembla que els enten pero tampoc els hi dona cap solució, només els acull a casa seva i escolta els seus problemes, poc a poc vas descubrint que els problemes que li plantejen els diferents personatges son tambe els seus, pero ell els viu d'una altre manera, ell esta cobert, ha decidit aïllar-se del món i ho ha aconseguit.
En resum, una historia que potser explicada d'una manera mes planera podia ser interessant pero que, segons el meu ngust, es fa molt complicada de llegir per, precisament, la manera com esta escrita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada